Truca al 938 787 638 | info@institutbadal.com | Carrer Mossèn Serapi Ferrer, 50, Manresa

ULL SEC I SUPERFÍCIE OCULAR

Entenem per ull sec aquella condició en la que la superfície ocular es troba resseca com a conseqüència d’un dèficit en la quantitat o una disminució en la qualitat de la llàgrima. Existeix un important component ambiental, amb agreujament en ambients hostils en els quals augmenta l’evaporació de la llàgrima, com l’exposició a l’aire condicionat, calefacció, fums o vent, i en determinades èpoques de l’any segons la humitat ambiental.

La majoria dels casos es produeixen en persones sanes que presenten formes lleus o moderades d’ull sec. Tot i que els símptomes són molt notables,  poques vegades arriben a produir lesions importants a l’ull. Únicament una minoria de casos estan associats a alguna malaltia sistèmica (Síndrome de Sjögren, Artritis Reumatoide, Lupus Eritematós…) o a l’administració de certs medicaments orals (antidepressius, ansiolítics, antihistamínics, diurètics…).

Ho pateixen amb més freqüència les dones, a causa dels canvis hormonals associats, i la incidència va augmentant amb l’edat.

SÍMPTOMES

El símptoma principal és la sensació de cos estrany o coïssor, que ocasiona una gran molèstia, principalment després de dormir, després d’una lectura o visualització d’una pantalla de forma contínua (en aquestes situacions es produeix una disminució del parpelleig i, per tant, de la distribució de la llàgrima). Altres símptomes són la picor, la pesadesa palpebral, la intolerància a les lents de contacte, fotofòbia, visió borrosa transitòria, llagrimeig paradoxal i secreció mucosa.

TRACTAMENT

Actualment no existeix cap tractament definitiu per a la síndrome de l’ull sec, tot i que que la ciència mèdica no deixa de realitzar avanços en la tecnologia del seu tractament. Molts pacients aconsegueixen controlar els seus símptomes i minimitzar les molèsties causades per aquest trastorn. Un tractament adequat de l’ull sec es tria en funció de la causa mèdica de la patologia.

Segons les directrius establertes per l’Acadèmia Americana d’Oftalmologia, entre els principals tractaments per a aquest síndrome es troben: el tractament substitutiu amb llàgrimes artificials, l’implant de taps llagrimals de silicona, el sèrum autòleg i els tractaments antiinflamatoris.